xarxes socials teoria

LES XARXES SOCIALS

Què són i per a què serveixen les xarxes d'ordinadors.

Resumint:

Les xarxes permeten:

- L’intercanvi de recursos (arxius, connexió a internet, aplicacions,...)

- La comunicació entre persones (missatgeria instantània, correu electrònic, xats,..)

- L’accés únic a bases de dades i informacions centralitzades.

 Les xarxes d’ordinadors, per funcionar necessiten dos elements que s’interrelacionen: 

- una connexió física per a la transmissió de dades.

- uns protocols i un sistema operatiu de xarxa per a la gestió de la comunicació.

Tipus de xarxes:

Les xarxes d’ordinadors poden classificar-se en funció de diferents criteris. A continuació en veiem uns quants del quals, per claredat, se n’ha simplificat la informació .

Segons l’escala, les xarxes poden ser:

• LAN (Local Area Network) o Xarxa d’àrea local.  Els dispositius connectats estan en una àrea física molt delimitada: una oficina, un institut, un edifici, ...  
• WAN (Wide Area Network) o Xarxa d’àrea àmplia. Els dispositius connectats estan en una àrea geogràfica extensa: una regió, un continent, ...

Segons la relació funcional o arquitectura, les xarxes poden ser:

• Client - servidor.  La funció de l’ordinador servidor és oferir un servei a qualsevol ordinador client que li ho sol·liciti: el correu electrònic, una pàgina web, emmagatzematge remot de fitxers, una impressora, ...

Topologia de xarxa:

La topologia de xarxa és la forma de connexió física i lògica entre els diferents ordinadors. La topologia física determina la distribució espaial i les connexions amb cables de comunicació dels diferents ordinadors. Hi ha diverses configuracions però ens centrarem bàsicament en dues:

- Topologia de bus. La topologia de bus és la més senzilla, atès que tots els dispositius estan connectats en paral·lel a la mateixa línia amb un sol cable.

- Topologia en estrella. Els ordinadors es connecten a un node central anomenat concentrador o hub formant la forma d’una estrella.

Un concentrador és un dispositiu electrònic al qual es connecten els ordinadors mitjançant cables i connectors específics. Aquesta topologia permet la creació de xarxes diferents que s’interconnecten al seu torn amb concentradors. 

El mitjà de transmissió:

Les línies de transmissió són l’element clau per al transport de la informació entre els diferents nodes. En un procés de transmissió de dades, aquestes poden viatjar a través de les diferents tecnologies, adaptant-se en cada tram a la màxima velocitat admesa. També cal considerar la transmissió sense cables però la tractarem més endavant.

• Cable coaxial, constituït per dos cables conductors concèntrics.
• Cable parell trenat, està constiuït per dos cables de coure aïllats i trenats entre ells per reduir l’efecte de les interferències. Admet velocitats de transmissió de dades de fins a 1 Gb/s.
• Fibra Òptica, constituïda per capes de material plàstic i de vidre. Transporta dades digitals per mitjà d’impulsos de llum a alta velocitat i és insensible a les interferències electromagnètiques. Pot suportar velocitats de transmissió més altes que pel sistema de cable de coure i moltíssima més capacitat.  Admet velocitats de tranmsmissió de dades de fins a 10 Gb/s

Velocitat de transferència:

La velocitat de transferència, o amplada de banda, en un sistema de transmissió digital es mesura pel nombre de bits per segon (bps o bit/s). Per taxes de transferència molt elevades hi ha els diferents múltiples:

kbps o kb/s - quilobit per segon

Mbps o Mb/s - megabit per segon

Gbps o Gb/s - gigabit per segon

Es pot canviar la unitat de mesura a bytes per unitat de temps divindint per 8. Tot i així el més habitual és expressar la velocitat en bits per unitat de temps.

Els elements físics d’una xarxa local:

• El concentrador o hub on es connecten diversos ordinadors o dispositius Ethernet d’un mateix segment o sector de la xarxa. Els circuits electrònics que incorpora solen realitzar accions molt senzilles.
• El commutador o switch és un dispositiu electrònic on es connecten els ordinadors o diferents segments per formar una xarxa de molta més extensió, capacitat i eficiència que un concentrador. Optimitza el tràfic de dades de la xarxa de forma intel·ligent, adaptant-se a les velocitats màximes estàndars de cada dispositiu connectat. Segons la infraestructura de la xarxa pot trobar-se en diferents disposicions.
• El connector RJ-45  permet la connexió física entre un dispositiu i el cable.